¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Diferentes tipos de leche
Propostes Gastronòmiques.

Diferents tipus de llet: tot el que necessites saber

Inboga04/05/2018

Una visita ràpida al lineal de qualsevol supermercat és suficient per adonar-nos que la família làctia ha crescut durant els darrers anys i que a la clàssica llet de vaca se li han unit d’altres com la de cabra, avena, soja, arròs o ametlla. Però, per què aquest canvi? Està justificat? Quina és més saludable?

La llet va començar a consumir-se a Europa Central fa més de 7.500 anys. Just quan la recol·lecta i caça van donar pas a l’agricultura i, amb això, la criança de bestiar i el conseqüent munyiment d’animals. Així, la llet de cabra, vaca i ovella, va passar a ser un recurs disponible per a la població i, sobretot, molt necessari en èpoques on les collites eren dolentes i hi havia escassetat d’aliment. Tot i això, avui en dia el consum de llet, tot i que generalitzat arreu del món, és cada cop menys apetible tal com demostra la caiguda d’aquesta industria que pateix un descens tan brusc com sostingut. I això malgrat que cada cop hi ha més tipus de llet d’origen animal: sencera, semidesnatada, desnatada, enriquida amb calci i omega- 3, sense lactosa, etc.

Són els productes substitutius d’origen vegetal, com la llet d’ametlla, avena, arròs, coco o soja, els que creixen en consum i agafen protagonisme als prestatges dels supermercats. Fins i tot podem trobar altres varietats, tot i que menys comuns, com les d’escaiola, cànem, sèsam, nous o espelta. Les raons que justifiquen aquest canvi són diverses però, existeixen realment raons objectives perquè aquest comportament per part del consumidor? Parlem per aclarir aquests interrogants amb la nutricionista María José Cambronero.

Llet de vaca: la més completa des d’un punt de vista nutricional

Malgrat la seva pèrdua de popularitat durant els darrers anys, la llet de vaca segueix sent un dels aliments d’origen animal més consumits. És un producte natural que posseeix un alt valor nutritiu. Conté proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines i minerals. Tot i que és una beguda molt completa, li manquen la fibra, el ferro i la vitamina C. També està desaconsellada per a persones que no tolerin bé la lactosa, ja que pot causar irritació gàstrica, i per a  aquelles amb anèmia ferropènica perquè, a més de no contenir ferro, pot dificultar l’assimilació del ferro present en altres aliments. Amb tot, la ingestió de llet de vaca genera molta controvèrsia perquè mentre uns nutricionistes defensen fermament el seu consum, a causa de la riquesa i varietat de components nutritius, d’altres la recomanen únicament durant els primers anys de vida, relacionant-la amb malalties cardiovasculars.

Llet sense lactosa: només apta per a intolerants

Està recomanada únicament per a aquelles persones que pateixen intolerància a la lactosa o al sucre de la llet. Se li adhereix lactasa, que és l’enzim responsable de descompondre la lactosa perquè l’intestí pugui absorbir-la. Aquest és el motiu principal pel que presenta un sabor lleugerament més dolç que el de la llet clàssica. Cambronero recomana no prendre-la sense diagnòstic mèdic, ja que la lactosa compleix funcions molt importants com l’absorció del calci i la millora de la microflora intestinal. També es considera que aquest tipus de llet té una digestió més fàcil i lleugera ja que, en trobar-se hidrolitzada la lactosa, es metabolitza més ràpidament.

Llet de cabra: molt digestiva

La composició nutricional d’aquesta llet és molt semblant a la de vaca tot i que compta amb un menor aportament calòric. Si aconsegueixes acostumar-te al seu sabor, que és una mica més fort, estaràs donant al teu organisme una gran quantitat de calci, vitamines D, B2 i A. Un altre dels beneficis de la llet de cabra és que conté menys quantitat de lactosa, per la qual cosa és més digestiva i disposa de menys quantitat de caseïna. Per tot això, és una bona alternativa pels intolerants a la lactosa. Com inconvenients del seu consum trobem el fet que alguns dels seus components són un factor de risc en malalties coronàries, ja que els greixos saturats i la caseïna augmenten el nivell de colesterol en sang.

Llet de soja: alternativa per a al·lèrgics

Es tracta d’una beguda tradicional de la cuina asiàtica que s’obté en moldre els grans de la llegum que li dona nom i escalfar-los al vapor durant uns 20 minuts. Posteriorment se li afegeixen minerals com el calci i vitamines. El seu aspecte final és un líquid blanquinós d’aspecte molt similar a la llet, tot i que bastant insípid pel que fa al sabor. Com manca de colesterol, la soja és molt beneficiosa pel cor, pel sistema circulatori i també ajuda a prevenir l’osteoporosi. A més, és un producte recomanable per a aquelles persones amb al·lèrgia a la proteïna de la vaca o intolerants a la lactosa. No obstant, el seu principal desavantatge és que pot provocar una al·lèrgia a la proteïna de la soja que es manifesta amb urticària i inflació de la glotis. Per tot el que s’ha exposat, són molts els experts que consideren que aquesta beguda, tot i que tingui un aspecte molt semblant al de la llet, no s’ha de denominar amb aquest terme.

Llet d’avena: depura l’organisme i protegeix el sistema nerviós

Com el seu nom indica, es tracta d’un producte derivat de l’avena pel que el seu origen és 100% vegetal. És una de les begudes làcties més consumides per vegans i intolerants a la lactosa. Es digereix millor que la llet de vaca i conté una gran quantitat de fibres que redueixen l’estrenyiment. Els seus avantatges són moltes i molt variades: depura l’organisme, prevé l’envelliment, redueix el colesterol, regula els nivells de sucre, evita la indigestió, enforteix els músculs i protegeix el sistema nerviós. Té un contingut calòric menor que la llet de vaca, o sigui que pot ser una bona alternativa en dietes.

Llet d’ametlla: cuida la teva línia

La moda de consumir llet d’ametlla va tenir el seu origen a Estats Units l’any 2014 i des de llavors la seva venda no deixa de créixer. Enfront a altres begudes d’origen vegetal com la de soja, l’ametlla té menys greix, hidrats de carboni i calories però més calci. De fet, una tassa d’aquesta llet només conté aproximadament 40 calories (menys que la llet desnatada). Tampoc conté gluten, motiu pel qual és apta per a celíacs. Tot i això, malgrat que les ametlles tenen un alt contingut en proteïnes, la llet d’ametlla no. És més, en la majoria de les marques el contingut d’ametlles tendeix a ser molt baix.

Llet d’arròs: no apta per a diabètics

És la tercera alternativa sense lactosa més popular, per darrere de la soja i la llet d’ametlla. El seu consum ens proporciona molts nutrients essencials, tot i que també presenta alguns desavantatges enfront a altres alternatives làcties. L’arròs té uns nivells molt alts de midó. De fet, un got de llet d’arròs conté al voltant de 33 grams d’hidrats de carboni, el que suposa unes 3 vegades la quantitat que presenta la llet de vaca o de soja. O sigui que si tens diabetis, aquesta llet està desaconsellada perquè pot causar-te una sobrecàrrega sobtada de sucre.

Llet de coco: protegeix d’infeccions i virus

S’obté a partir de coco premsat i està fortificada amb calci. Pel seu sabor dolç tendim a pensar que té un alt contingut en sucres tot i que no conté glucosa ni fructosa. És rica en àcid làuric, que presenta importants propietats antibacterianes i antivirals, pel que fa que actuï com protector del nostre organisme davant de virus i infeccions. Com desavantatges direm que té un contingut baix en proteïnes i un nivell de greixos saturats més alts que altres alternatives d’origen vegetal com la llet d’arròs, avena o soja.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.