¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Donuts caseros fáciles, tiernos y ¡deliciosos!
Propostes Gastronòmiques.

Dònuts casolans fàcils, esponjosos i deliciosos!

Manel Bonafacia25/05/2019

Són uns dels pastissets més populars del món, no paren de sortir-ne amb noves cobertures, farcits i formes, en trobem d’industrials i en cadenes especialitzades: els dònuts estan de moda i en podem preparar a casa amb els trucs que us expliquem.

Quantes pel·lícules hem vist que el protagonista arriba a l’oficina amb esmorzar per als companys i obre una capsa plena de dònuts amb diferents sabors? Potser fins i tot ho hem fet nosaltres a la feina. Encara que aquí no sigui tan habitual com als Estats Units, segur que si ho heu provat, tothom els accepta de bon grat, perquè els dònuts són unes de les pastes més populars del món.

La seva massa esponjosa, la glaça ensucrada que el cobreix i el forat al mig els fan reconeixibles allà on anem i ens criden de manera irresistible, tant als petits com als més grans, per esmorzar o per berenar, i fins i tot el nom (doughnut en anglès) varia poc.

Encara que no puguem menjar-ne cada dia per allò de les calories i la línia, i encara menys si els volem recoberts o farcits, és un caprici que molta gent es dóna de tant en tant... però amb compte, perquè són un vici i costa parar!

El pastisset del forat

El dònut és un bunyol o una rosquilla, amb una massa espessa i molt esponjosa, recoberta d’una glaça de sucre els més tradicionals, del qual s’han fet innombrables versions variant la cobertura i farcint-los de mil maneres. Però la seva forma rodona, amb un diàmetre d’uns 8 centímetres i una alçada d’uns 3, i amb un forat al mig el fan inconfusible amb qualsevol altre dolç.

El seu nom anglès, doughnut (rosca de pasta), ve dels Estats Units, on es creu que els colons holandesos el van introduir el segle XVII. En tot cas, a diversos països es fan dolços semblants en forma de rosquilla, però el dònut que tots coneixem és el tipus americà que a Espanya no va arribar fins als anys 60, en l’època del desarrollisme i després de l’apertura a l’exterior iniciada l’any 55.

Va ser l’empresari català Andreu Costafreda qui va començar a fabricar aquí els primers doughnuts i va adaptar el nom anglès a la grafia d’aquí per crear la marca que s’ha convertit en nom comú per referir-se a aquests pastissets. I com que el nom comercial està registrat, sovint es comercialitzen amb el nom de berlines, tant si tenen forat al mig com si aquest ha desaparegut.

D’allò en fa prop de seixanta anys i la popularitat dels dònuts no ha minvat, al contrari, sembla que desperten més interès que mai si fem cas de la multiplicació de l’oferta i de l’augment, per exemple, de les cerques dels internautes.

Als primers dònuts simplement ensucrats, que els forns i pastisseries no van trigar a adoptar i encara els fan, els van seguir els recoberts de xocolata negra, més tard de xocolata blanca i de sucre llustre i, amb l’arribada de grans cadenes dedicades exclusivament a aquests pastissets, amb tota mena de cobertures i farciments.

El darrer invent en aquest sector va ser el cronut, una pasta híbrida entre croissant i dònut que el pastisser francès Dominique Ansel va posar de moda a Nova York just ara fa sis anys.

Els dònuts no són un producte car, però si els volem realment al nostre gust els podem preparar a casa, de manera que podem controlar els ingredients i decidir si els volem farcits, amb una cobertura o una altra, o fins i tot si en comptes de fregir-los, els volem coure al forn perquè siguin més lleugers.

Fins i tot, si ens en fem addictes, al mercat podem comprar màquines per fer dònuts o rosquilles, similars a les gofreres i a les màquines per a fer biquinis, però amb la forma rodona característica.

També podem comprar, per pocs diners, rosquilleres, un recipient en forma d’èmbol en el qual es diposita la massa i, quan es pressiona, surt per la part inferior la rosquilla ja feta i a punt de coure.

La massa

Per preparar la massa, hi ha moltes receptes, però la base és farina, llet, sucre i mantega, a la qual podem afegir algun aroma, com vainilla, llimona, taronja o canyella, al nostre gust. Podem fer servir una massa mare o fer una recepta més senzilla, com aquesta que us expliquem aquí. Però és important seguir els diferents trucs i consells per aconseguir que quedi la pasta esponjosa que caracteritza els bons dònuts.

Necessitarem: 520 g de farina de blat, 140 ml de llet, 90 ml d’aigua, 50 g de sucre, 50 g de mantega, 25 de llevat fresc o 12 g de llevat sec de forner, 1 ou lleugerament batut i 1 culleradeta d’essència de vainilla.

Posem la farina en un bol ample, fem un forat al mig i hi afegim la llet i l’aigua tèbies, el sucre, el llevat, l’ou i l’essència de vainilla, remenem aquests ingredients amb l’espàtula i comencem a integrar-los amb la farina. Quan ja no puguem més, hi afegim la mantega i comencem a amassar amb la mà, fins que tots els ingredients estiguin ben integrats i tinguem una massa homogènia. Seguim amassant 10 minuts més fins que la massa quedi totalment llisa. Encara s’enganxarà a les mans, però no hi hi afegirem farina, només una punta per començar a ‘bolejar’, és a dir, a donar la massa forma de bola empenyent-la des del centre cap a la part de sota amb l’ajuda de les dues mans.

Deixem fermentar, entre una i dues hores, segons la temperatura de la cuina (a més escalfor, menys temps), fins que dobli el volum. Empolsem una mica de farina a la taula de treball i estirem la massa amb el corró, sense pressionar gaire, per no treure-li l’aire, així els dònuts quedaran ben esponjosos. Deixarem la massa amb un gruix d’un centímetre i tallarem les peces amb un tallapastes d’uns 8 centímetres de diàmetre. Amb un tap o amb un coll d’ampolla fem el forat al mig.

Retallem paper de forn en quadrats d’uns 10 centímetres de costat i sobre cadascun d’ells hi posarem un dònut. D’aquesta manera no els haurem de tocar amb les mans a l’hora de fregir-los i evitarem que perdin la forma i l’aire. Deixem reposar entre 15 i 30 minuts perquè llevin i augmentin de volum. Si la cuina està molt freda, els podem deixar reposar, igual que la massa, al forn a 40 o 50ºC.

Posem una paella amb oli de girasol abundant i, quan arribi a 170 o 180º C, hi posem els dònuts amb el paper, per no tocar-los, i el retirem amb unes pinces.

Fregim els dònuts aproximadament un minut per banda, fins que agafin un bon color daurat, dos o tres cada vegada, i els posem sobre paper absorbent perquè deixin anar el màxim d’oli. Deixem refredar.

Cobertures

Aquesta pasta que hem fregit ja té l’aspecte i la forma d’un dònut, però encara no ho és, li falta un dels elements més característics: la glaça. Per fer-la, posarem en un bol 250 g de sucre llustre o sucre glas i, poc a poc, hi afegim culleradetes d’aigua i anem barrejant, fins obtenir una glaça espessa. Cal fer-ho així perquè el sucre glas s’humiteja de seguida i si ens passem quedarà massa líquid. El punt just és quan la glaça queda ben brillant i si aixequem la cullera, cau un raig lleuger i molt continu.

Podem cobrir els dònuts amb aquesta glaça pels dos costats, o bé només per un, per fer-los més lleugers. Els agafem amb els dits i els submergim a la glaça fins a la meitat, deixem escórrer i posem a assecar sobre una reixa.

A partir d’aquesta recepta original, s’obren un munt de possibilitats, com afegir algun colorant alimentari a la glaça per obtenir dònuts de color rosa, o blau. També podem escampar sobre la glaça, abans no s’assequi, xocolata o coco ratllat, gerds liofilitzats, ametlles o avellanes picades, etc.

En lloc de la glaça, podem arrebossar els dònuts amb sucre, amb coco o amb cacau en pols, o cobrir-los directament de xocolata desfeta negra o blanca; abans no s’assequi la xocolata, també hi podem enganxar toppings, com ara fideuets de xocolata blanca sobre els donuts negres, dauets d’ametlla torrada o estrelletes o fideuets de colors.

Farcits

Per fer dònuts farcits, o més ben dit, berlines, els haurem de tallar i coure sense forat, i quan estiguin freds, en un dels laterals, farem una incisió amb un ganivet llarg i fi o amb una broqueta de mànega pastissera, que clavarem fins al centre i després traurem per enretirar una part de la massa. Amb l’ajuda de la mànega, farcirem aquesta berlina amb crema de cacau, crema pastissera o melmelada del sabor que ens vingui més de gust.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.