¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Gastronomía de Cerdeña, platos típicos sardos
Propostes Gastronòmiques.

Gastronomia de Sardenya, plats típics sards

Mónica Salazar Vevia15/08/2019

La paradisíaca illa italiana ens ofereix plats que es distingeixen de les tradicionals preparacions culinàries de la gastronomia italiana. El formatge pecorino, el safrà, la murta i la menta són els protagonistes d'algunes dels seves elaboracions més genuïnes.

La gastronomia sarda sedueix a tots aquells que converteixen l'illa mediterrània en una destinació de moda. Sardenya no són només platges de sorra fina i aigua turquesa, la segona illa més gran de la Mediterrània també ofereix muntanyes i naturalesa d'igual bellesa, quelcom que també es veu reflectit en la seva gastronomia. A la costa trobem plats de peix i pasta més lleugers i a la muntanya plats una mica més contundents, lligats al pasturatge. Gràcies a la seva tradició i història, Sardenya posseeix sens dubte una de les identitats gastronòmiques d'Itàlia. Aquesta pintoresca illa es serveix d'ingredients locals i de temporada, tot un llegat culinari transferit de generació en generació.

Origen

Tot i que la cuina sarda és molt similar a la cuina de la Itàlia continental, hi ha un bon nombre de plats i receptes típicament sards que només es poden trobar a les llars i restaurants de l’illa, llevat que decidim preparar-los a casa. La cuina sarda conserva molta influència dels pobles que van envair i ocupar l'illa en el passat: fenicis, cartaginesos, romans, àrabs i espanyols van deixar la seva empremta en el menjar, que difereix d'una part de Sardenya a l’altra.

La tradició culinària típica de Sardenya té arrels molt antigues, al principi agro-pastorals, que a poc a poc es va ampliar adquirint també receptes basades en peixos i  diversos mariscs, típics dels pescadors. De fet, Sardenya, a l'antiguitat, estava habitada principalment en els boscos de l'interior, mentre que les costes van quedar gairebé desertes pel temor a les invasions.

Viatge gastronòmic

En aquest article et convidem a conèixer part de la deliciosa gastronomia sarda sense moure't de la butaca. La majoria dels plats tenen el seu propi nom en llengua sarda i molts d'ells, especialment els entrants, formatges o embotits se serveixen en una tradicional safata de suro.

Pasta

Pel que fa a les pastes, els plats favorits dels sards són els següents:

Fregula o fregola: és una pasta elaborada amb blat dur i pasta de sèmola, molt semblant al cuscús o la sopa meravelles, però en boletes de mida més gran (uns 2-4 mm). La pasta es torra al forn, aconseguint un subtil sabor a nou. El seu origen es documenta en textos del segle X i pel que sembla és una influència fenícia. Es serveix amb peix o marisc, salsa de tomàquet i alfàbrega. Es pot trobar també en diversos guisats, sopes i amanides. La fregola amb brou i cloïsses és espectacular. 

Culurgioni: semblen raviolis grans elaborats amb pasta de sèmola de blat dur i farcits de patata, menta fresca (li dóna un toc molt especial) i formatge pecorino sard ratllat (o fiore Sardo). De vegades també poden estar farcits de bleda o formatge ricotta (o mató). Es condimenten amb salsa de salsitxa, tomàquet i alfàbrega. Antigament, es cuinaven per celebrar el 2 de novembre, el dia de difunts a Itàlia, o bé per celebrar la fi de la collita.

Malloreddus: malgrat que no se l’associa típicament amb Itàlia, el safrà és molt popular a Sardenya gràcies a l'herència espanyola i àrab de l'illa. Aquesta espècie de luxe i embriagadora s'utilitza en una gran varietat de plats, però sobretot és característica del malloreddus, un petit ñoqui - o gnocchetti - típic de Sardenya, fet amb farina de blat dur, aigua i un toc de safrà mòlt. Tenen forma de petxina ratllada i allargada d'aproximadament 2 cm. Sovint se serveix com malloreddus alla campidanese, coberts amb una deliciosa salsitxa i ragù de tomàquet, i empolvorats abundantment amb formatge pecorino.

Safrà

A l'illa es produeixen uns 300 kg de safrà a l'any i, per descomptat, el safrà ocupa un lloc important a la cuina sarda. S'utilitza en salses per a pasta, sopes, i fins i tot en rostits i postres.

Bottarga di Muggine 

Els ous de llissa salats i secs, elaborats mitjançant un procés originari dels fenicis, es cuinen en una massa compacta que se serveix ratllada en plats de pasta, als quals dóna un toc de mar inconfusible. Així mateix, es poden degustar com aperitiu acompanyats amb una mica de pa.

Carn

Un dels plats de carn més típic és el porcheddu, o garrí rostit a la graella que se serveix en safates de suro amb branques de murta. La murta i el ginebre són abundants a l'illa i proporcionen una aroma fumat i mentolat al garrí, que s'embolica completament en fulles de murta abans de ser cuinat lentament sobre brases de fusta de ginebre fins que es fon el greix i es torna melós.

Altres plats típics són el cabrit al forn, al qual se li afegeixen pastanagues, api, ceba, patates i tomàquets secs, el xai amb carxofes, i la cordula amb pèsols, que s’elabora amb les entranyes del xai ben rentades i trenades, a continuació, s’enrosseixen amb oli i se'ls hi afegeixen pèsols.

Ispinadas: broqueta de xai, un plat típic de la pastura.

Les carns curades també són una cosa bàsica a l'illa. El rei és el salami, o salsitxa curada, fumada o marinada amb vinagre, sal, all, pebre, llavors de fonoll, cebes i clau.

Peix i marisc

Curiosament, tot i que Sardenya és una illa, no té una gran indústria pesquera. Això és el resultat d'una llarga història d'invasions que van dissuadir els habitants de viure a la costa. Avui dia, el marisc està inclòs a la cuina local, especialment a la costa, però no és tan comú com, per exemple, a Sicília. La pesca més important és la de la tonyina, la llagosta i la sardina. Els plats tradicionals de marisc inclouen botarga (ous de llissa) sobre pasta i pa, pop (popets petits servits amb picant), així com sopes de peix picants anomenades “burrida” i “cassola”, a més de crancs, anxoves i calamars. Altres plats típics són la llagosta a la catalana (després de bullir-la, la llagosta se serveix en amanida amb tomàquets frescos i ceba) o la pasta amb garotes.

Formatge

El que Sardenya té són ovelles. Fins a 4 milions! De fet, gairebé la meitat de totes les ovelles d'Itàlia viuen a Sardenya. Els productes lactis són una part important de la cuina de l'illa. Sardenya produeix la major part del formatge pecorino romà italià, encara que no sigui un producte original de Sardenya. L'illa és un important exportador d'altres formatges també, incloent-hi el formatge cavall (un tipus de caciocavallo) i el formatge Salso (un formatge d'ovella salat similar al formatge pecorino). Els dos formatges més comuns són el pecorino sard, elaborat amb llet sencera d'ovella, i el fiore sard, que s'elabora amb llet sencera crua d'ovella. El formatge s'utilitza de manera abundant a la cuina sarda: en sopes, guisats, raviolis petits i en postres.

Pa Sard

Sardenya és famosa pel seu pa, i hi ha prop de 400 tipus de pans sards. El més típic i conegut és el pane carasau, un pa pla circular, en làmines fines i cruixents, elaborat tradicionalment amb llevat, sal, aigua i farina de blat perquè els pastors se l'emportin quan cuiden els seus ramats. L’antiga civilització nuràgica de Sardenya ja el consumia fa 3.000 anys. Pot conservar-se bé fins a un any i sovint se serveix només amb oli d'oliva verge extra i sal. Se’l coneix també com a carta de música (partitura) o pa de pergamí. Es converteix en pane frattau quan es xopa en brou de xai, s’unta amb pasta de tomàquet, i es cobreix amb formatge d'ovella ratllat i un ou escalfat. El pane guttiau és un carasau aromatitzat amb oli i romaní, tarongina, peperoncino o tartufo.

ZUPPA Gallurese 

Consisteix en pa remullat en brou de carn amb formatge. Es cuina al forn, donant com a resultat un gratinat semblant a la lasanya. La paraula zuppa significa sopa, però en realitat no és un plat líquid, encara que s'utilitzi brou per preparar-lo.

Panades

Les Panades són empanades farcides de formatge o porc. Encara que també poden estar farcides de xai, peix i fins i tot anguiles.

Postres

Les seada és una pasta fregida (com una cresta) farcida de formatge (pecorino jove) amb llimona, i coberta de llimona o sucre.

Pardulas o pardule: panets de sèmola farcits de safrà i ratlladura de taronja amb gust de formatge ricotta fresc. Són tradicionals de Pasqua, però avui en dia es poden trobar tot l'any a les fleques. El seu farciment suau i esponjós és tota una explosió de sabor.

Pompia: és un cítric únic i inusual, originari de Sardenya, i té un agradable sabor agre i amarg no gaire diferent del de la taronja, encara que sovint pot ser més gran amb una pell molt més gruixuda i arrugada. No sempre és fàcil de trobar, ja que només creix en els camps de cítrics del voltant de la ciutat de Siniscola, on els vilatans se’l mengen amb mel, o el fan servir per fer licors.

Crema catalana: la zona de l'Alguer té una gran influència catalana i per això podem trobar una versió d'aquest famós postres.

Quin plat et sedueix més?

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.