¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

La harina de Xeixa
Propostes Gastronòmiques.

La farina de Xeixa, el valor d'un bon blat

Gastronomicament12/01/2018

Els blats antics, com el de xeixa, han estat a punt de desaparèixer arran de l'aparició dels moderns. El motiu és senzill: aquests últims, també anomenats industrials, es van dissenyar per ser més productius.

El blat de xeixa s'ha pogut salvar de l'extinció gràcies a persones valentes i amb iniciativa, com el forner i agricultor mallorquí Tomeu Morro. Explica que, si bé és cert que el blat de xeixa és menys productiu, també cal destacar que el seu gra és de gran qualitat i altament digestiu pel que és més assimilable per al cos humà; dos trets que marquen diferència amb els blats industrials.

La xeixa és un blat de bona qualitat, de farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari. Unes qualitats que també va remarcar el poeta i músic mallorquí Guillem d'Efak (1929-1995) en el seu poema 'Cançó de Son Coletes', en el qual recorda com les classes altes de l'edat mitjana tenien preferència per aquest blat: "Els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall" (Els rics mengen pa de xeixa i per a nosaltres gairebé no hi ha mescladís).

De qualitat i baix en gluten

El valor de la xeixa com un bon blat es fa patent en l'aroma i el sabor, que és més intens i, també, en l'índex al·lèrgic, que és gairebé inexistent, alguna cosa que es deu al baix contingut en gluten. Tomeu Morro, comenta que hi havia diversos tipus de xeixa, però tan sols han pogut recuperar un, que és la que es conrea a Mallorca, la varietat que ell i uns altres pagesos com Biel Torrens, de Can Caló, van recuperar gairebé de l'oblit.

"Fa uns 15 anys, encara es conreava, principalment en el sud de l'illa (més concretament en els municipis de ses Salines i Santanyí)", comenta Morro. "L'usaven per alimentar als animals, ja que havia estat arraconat pels blats industrials. Si no hagués estat per persones com Pep Salvà, qui durant 40 anys el va sembrar en la finca és Rafal Llenàs, a ses Salines, ara ja estaria perdut", matisa Morro, qui també apunta que és un blat amb el qual es pot elaborar pa, però que també s'usava molt per elaborar coques.

La baixa productivitat va ser el principal motiu pel qual pagesos van deixar de conrear-lo. N'hi ha prou amb dir que en 1,4 hectàrees s'obtenen 1.600 quilos de xeixa, mentre que en la mateixa extensió el blat industrial aconsegueix el triple de producció. A aquesta causa purament econòmica, van plantar cara a agricultors com Biel Torrens, una altra de les figures clau en la recuperació de la xeixa. Torrens la conrea d'una manera respectuosa amb el medi ambient, sota el segell ecològic.

Explica que el de xeixa és un blat que s'adapta molt bé a terrenys pobres, mentre que els blats industrials requereixen moltes quantitats de nutrients i adobaments extra. La seva obstinació per conservar aquest aliment de qualitat ha aconseguit que torni a ser apreciat per a aquelles persones que busquen una mica més que menjar.

La farina de blat modern costa uns 70-75 cèntims el quilo; mentre que la de xeixa oscil·la entre els 2 i els 2,5 euros. Ara bé, Torrens adverteix que "el futur d'aquest cereal és esperançador si no es vincula a un consum folklòric; és a dir, que la gent ho demani perquè és un blat antic; sinó perquè busca qualitat. Si no és així, la nostra labor no servirà de res perquè si no traiem un rendiment econòmic no el conrearem", remarca Torrens.

También ha trabajado mucho para difundir este trigo antiguo la asociación Varietats Locals de les Illes Balears, pero tampoco hay que olvidar a los payeses que en los últimos años han apostado por volverlo a sembrar, así como a los panaderos que han decidido por reintroducirlo en la dieta y en su catálogo de productos. Algo que también sucede en Menorca, Eivissa y Catalunya, y más lentamente en el País Valencià, unos lugares desde donde se trabaja para devolver al trigo de xeixa el prestigio y el consumo perdido.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.