¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

De Tapes. La Monroe.
Plaça Salvador Seguí, 1-9 Barcelona .(Barcelona) Tel: 934 419 461

La Monroe, cinefilia y gastronomia a la Filmoteca de Catalunya

Paula Molés05/01/2016

Com el backstage d'un decorat de pel·lícula, al bar La Monroe està enganxat a la Filmoteca de Catalunya. Un espai que acull els cinèfils empedreïts i també a tots aquells que passegin pel barri del Raval de Barcelona amb l'estómac buit.

"Hollywood és un lloc on et paguen mil dòlars per un petó i cinquanta centaus per la teva ànima. Ho sé perquè vaig rebutjar la primera oferta bastant sovint i vaig cobrar sempre els cinquanta centaus."  - Marylin Monroe 

Marylin Monroe no només va ser la icona sexual del Hollywood dels '50, va ser una dona intel·ligent, llegida i amb una història gens fàcil. El bar de la Filmoteca de Catalunya vol retre homenatge a l'actriu de Some like it hot (Ningú no és perfecte) precisament recordant el seu costat més divertit, informal i bromista.

Un passadís connecta el vestíbul de la Filmoteca amb el seu bar, un espai per a la cervesa, el cafè, el pica-pica o el berenar abans de la pel·lícula o després, durant el cinefòrum. 

La Monroe, però, és molt més que això. És també un bar de menú. Per 10,90 tens la fórmula estàndard de tres primers i tres segons a escollir, amb la garantia que sempre hi haurà una opció vegetariana.

Vam poder provar un dels plats calents del menú: uns nyoquis amb carbassa i salsa de gorgonzola i sàlvia. Una combinació sempre guanyadora: la carabassa dolça amb el gorgonzola cremós i potent. I la sàlvia, aquesta herba tan extraordinària i tan poc utilitzada.

És també un bon lloc per al berenar. Cada dia tenen de 2 a 6 pastissos casolans. El de formatge amb albercoc estava deliciós. També per sopar: entrepans, pica-pica, tapes i plats més elaborats. 

La Monroe és, en definitiva, un bar tot terreny que a l'abril del 2016 complirà dos anys com el bar de la nova Filmoteca al barri del Raval de Barcelona. Ah, per cert, la cervesa aquí és fresca, sense pasteuritzar. I es guarda, només durant 30 dies, en uns tancs immensos a l'entrada del local.

Entre els plats més sol·licitats, els nachos. Una opció gegant pensada per compartir (fins i tot si sou 5), que et deixa ben satisfet si has d'aguantar dues hores de pel·lícula o, al contrari, surts del cinema més famolenc que King Kong.

Aquests nachos calents prenen una altra dimensió: fesols negres, jalapeños, sofregit de tomàquet amb un punt picant, formatge i crema agra.

Si estem més sofisticats, podem triar plats com el secret ibèric, la crep farcida de verdura de temporada, el lluç al forn amb salsa de tomàquet i formatge feta o el ceviche de salmó amb picada de verdures (ceba, pebrot vermell i pebrot verd) i ous de truita.

En l'apartat sopar ràpid (diguem-li tapes) trobem “papitas” (patates baby amb una salsa que canvia cada dia), croquetes, patés, hummus, embotits, amanida i entrepans.

I com també de verd viu l'home, tenim quatre amanides a escollir amb coses diverses com burrata, espinacs, tomàquets secs ... i un salmorejo acompanyat d'albergínies fregides, refrescant i saborós.

Ah, i amors gossos! En referència a la pel·lícula d'Alejandro González Iñárritu, a l'entrada trobem un carret de hot dogs amb tres versions diferents: el clàssic (amb ceba cruixent i emmental), el japonès (amb salsa teriyaki i ceba tendra) i el tex-mex amb cheddar, pico de gallo i jalapeños.

Algunes pistes a la carta com la cecina de Lleó, el xoriço del Bierzo o els embotits de Ponts, a Lleida, ens revelen que darrere de la Monroe hi ha una lleonesa, Berta Fernández i un lleidatana, Jordina Sangrà. I també un barceloní, Sergi Colomé. Els tres, veïns del Raval i els tres, responsables d'aquest projecte públic. Ells van encarregar, amb encert, la decoració a Antonio Iglesias (aparadorista de la ja desapareguda Vinçon) i a Quique Blanco, que va realitzar els mobles del local.

L'espai és el gran fort de la Monroe. En un barri com el Raval, amb bars estrets, foscos i petits, al bar de la Filmoteca es presenta com un espai obert, diàfan i amb unes parets que són cristalls per deixar entrar tota la llum natural.

El sòl és el mateix que el del carrer, creant un efecte de continuïtat entre el dins i el fora. La idea, ens explica Jordina, era recrear un hivernacle. Per això les taules i cadires de la terrassa són verdes, amb una cadira sempre vermella com el pètal d'una flor.

Les taules de l’interior són grans, ideals si som un grup. És un lloc de trobada de la gent del barri amb la gent d'altres parts de Barcelona; dels que entren a la Filmoteca amb els que surten; dels que fan cinefòrum amb els que no. I mentrestant Marylin ens observa des de dalt de la Monroe en una foto que l'ensenya somrient i radiant.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.