¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Tendències.

6 'delicatessen' que segurament no t'atreviries a menjar

Jordi Luque18/01/2014

Este post se puede leer como una lista de rarezas, como un divertimento masoquista, o como una invitación a descubrir tu tolerancia gastronómica.

caracoles

El que alguns consideren inmenjable, d'altres ho troben una delícia. Ho adverteixo d'entrada perquè aquest post no és apte per estòmacs delicats i dispara directe a la línia de tolerància del lector. Recopilar els sis plats més rars que he trobat m'ha suposat empassar-me alguns vídeos tan desagradables com il·lustratius (alguns apareixen més avall) i també fer una reflexió. Pel que fa al que mengem, què és normal?

És normal menjar vísceres? M’encanten les tripes però conec moltes persones que rebutjarien. És normal que al sud del Canal de la Mànega ens encanti el conill? Un anglosaxó no veu molta diferència entre menjar conill o menjar gos, tots dos són animals domèstics. I, bé, menjar cargols és normal? Ho és a Lleida, per descomptat.

Aquest post es pot llegir com una llista de rareses, com un divertiment masoquista, o bé es pot prendre com una invitació a descobrir la nostra tolerància gastronòmica. Et menjaries un d'aquests?

1. Penis de bou: Sense segones lectures, et menjaries un penis de bou? D'entrada no sembla el menjar més desitjable, però apareix en primer lloc en la llista perquè és, probablement, el més proper a la nostra triperia habitual. L'òrgan viril dels bous és un plat força comú en zones d'Àsia i a Jamaica i, a més, en algunes regions de la Xina es considera un afrodisíac molt potent, el més obvi del món? Però aquestes no són les úniques cultures que mengen fal·lus bovins. Sembla que l'estofat de penis de bou apareix al receptari hebreu. Si t'interessa una recepta de sopa a l'estil de Chongqing, ideal per Sant Valentí, la trobaràs aquí.

Jo m'ho menjaria? Aquest és un plat que jo menjaria . Al cap i a la fi, al llarg de la meva vida m'he cruspit més d’una ració de turmes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kWr7O8Kz2-s?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen>

2. Boodog: Els mongols tenen un mètode fantàstic de cuinar cabres. Les espellen, les evisceren, tornen a donar la volta a la pell, omplen la "bossa" resultant amb les vísceres i pedres roent i lliguen la pell. En aquesta mena de cocotte avant la lettre, deixen que la carn de l'animal que ha quedat enganxada a la pell es cuini lentament mentre amb una flama viva depilen la bèstia. Si tens per aquí una cabra i unes pedres candents, només et cal la recepta. Atent al final: si es genera massa pressió dins de la cabra, hauràs de fer uns foradets per evitar una explosió.

Jo ho menjaria? Aquest és un plat que jo menjaria, sens dubte. A més, sempre he volgut viatjar a Mongòlia .


3.
Kiviak: Els inuit també fan servir una mena de cocotte natural, però ells són més de fermentar. El kiviak és un plat groenlandès que se serveix tradicionalment per Nadal i que neix per la dificultat de proveir-se de carn durant els mesos més freds de l'any. Durant l'estiu, els inuit cacen foques i les buiden, deixant només una gruixuda capa de greix al seu interior. Després omplen cada pell amb uns cinc-cents ocellets marins anomenats Auk (sense plomar-los ni eviscerar-los), cusen el sac i l'enterren durant set mesos sota terra. El fred, el temps i el greix de la foca fan que els ocells fermentin. I ja està. Per Nadal, i durant tot l'hivern, els Auk són consumits crus, proveint així de proteïna als inuit.

Jo ho menjaria? Quan ho vaig llegir em va semblar comestible, però després de veure el vídeo crec que no podria menjar kiviak.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3OPRJL9UFuA?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen>

4. Balut: A algunes zones del Vietnam, Filipines, Xina i Cambodja es mengen un ou cuit d'ànec amb el seu embrió de 17 a 21 dies dins. El cas és que en aquests països el balut es considera un plat d'alta cuina. El mengen amb una mica de sal, xili o vinagre i marida amb cervesa. Si et sembla una salvatjada has de saber que el balut ja ha arribat a Nova York, com veuràs al vídeo. Rellevarà al cronut pel que fa a importacions fetes des de la Gran Poma?

Jo ho menjaria? Malgrat el vídeo, que el fa més agradable del que sembla en algunes fotos que he vist, crec que no podria menjar balut. Aquestes coses semblants a plomes en desenvolupament em fan molt fàstic.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=NCsa_Doev7Y?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen>

5. Sannakji: Una branca de la cuina coreana és la cuina "hoe", cuina crua. Doncs bé, el sannakji s'emmarca dins de la cuina crua i no és més que tentacles de pop o calamar crus condimentats amb sèsam i oli de sèsam. Fins aquí, bé. El cas és que l'amputació de l’octòpode és tan recent que els tentacles encara es mouen i les ventoses conserven el seu poder adherent. Una de les gràcies, no sé si serà una llegenda, és que els tentacles poden enganxar-se a la teva gola i ofegar-te fins a la mort en una mena de vendetta pulpeira.

Jo ho menjaria? Si no fos pel risc de mort per asfíxia, sí.

6. Cocktail de polze agre: La ciutat de Dawson, al nord-oest del Canadà, prop de la frontera amb Alaska, és cèlebre per albergar el Sourtoe Cocktail Club que, al seu torn, és cèlebre per servir un còctel en el qual l'ingredient principal és un polze humà curat (momificat) en sal. Sí, com ho llegeixes. La tradició dicta que “el pots beure ràpid o poc a poc , però el polze ha de tocar els teus llavis" i que no te l’has d'empassar, els polzes són escassos, sota pena de multa de $500. Fins ara, vuit han estat els polzes desapareguts, sent el primer el de Louie Liken, tramper, miner i contrabandista de rom durant la llei seca. En fi, coses del contraban, en una de les escaramusses, Louie es va mullar els peus i amb el fred se li va congelar un polze que, al gangrenar-se, va haver de ser amputat. Louie va conservar el polze en alcohol i, anys més tard, aquest va ser trobat casualment pel capità Dick Stevenson, qui va tenir la idea del còctel de polze agre. No t'ho creus? Si la història no estigués documentada per turisme de Canadà, jo tampoc m'ho creuria, mira el vídeo.

Jo me’l beuria? Mirin, m'ho bec tot però, això, no .

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hGzfENx7I-U?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen>

Text de Jordi Luque

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.