¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

Bulgur
Tendències.

El bulgur, indispensable a la cuina d'Orient Mitjà

Anna Tomàs30/12/2016

El bulgur, ingrediente común en la gastronomía de Oriente Medio, se consolida como propuesta gastronómica saludable y con mil y una posibilidades en nuestro recetario.

Orient Mitjà ha estat el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues de la història i, des de sempre, terra de pas, de guerres i conquestes, de mercaders, però, per damunt de tot, lloc de trobada de diverses cultures i formes d'entendre la vida. Tot això ha tingut reflex en la seva cuina, convertint-la en un gresol de diverses gastronomies, amb influència mediterrània, àrab, del Magrib, egípcia, armènia o fins i tot de països més orientals. Malgrat la gran varietat de plats típics de la zona, en molts d'ells apareix un ingredient fonamental: el bulgur. De l'antiguitat del seu ús en donen fe troballes arqueològiques que confirmen la seva utilització pels antics hebreus fa uns 4.000 anys.

El seu nom varia lleugerament segons la zona. A Síria, Líban o Palestina és burghul, a Turquia desapareix l'hac intercalada, mentre que als països d'Amèrica llatina que han rebut nombrosa emigració libanesa és també molt popular amb el nom de “trigo burgol”. En tots els casos, es tracta de blat sotmès a una cocció perllongada, de diverses hores, removent-lo freqüentment, a foc molt viu a l'inici que, posteriorment, es redueix perquè la cocció continuï lentament.

Una vegada cuits els grans de blat es deixen assecar al sol durant diversos dies per, finalment, moldre'ls. Tradicionalment, l'assecat dels grans cuits es fa en els terrats de les cases, estenent-los i movent-los diàriament perquè s'assequin de manera uniforme. Tot aquest procés fa que el bulgur es conservi per molt temps i a més, en estar ja cuinat, el seu ús posterior requereix poc temps i poca despesa de combustible.

Tres tipus i molts usos

Les partícules de blat resultants en moldre els grans cuits presenten diverses grandàries, per la qual cosa es garbellen per separar-los. Els més gruixuts acostumen a usar-se com si d'arròs es tractés, en plats com el pilaf amb tot tipus d’afegits com verdures, brou d'au, tomàquet, pebrots, etc., una menja especialment popular en el Caucas. Els de grandària mitjana es consumeixen com els cereals d'Occident, barrejats amb llet a l'hora del desdejuni. Finalment, els més fins són el bulgur que s'utilitza per cuinar en multitud de plats.

Perquè, efectivament el bulgur és base per a moltes receptes. Al forn amb olives negres, tomàquet i formatge, amb verdures i sèsam, amb espinacs i brou de verdures, en qualsevol combinació d'amanides o en carbassons o albergínies farcits amb bulgur, iogurt i fruita seca, entre d’altres. 

Però, per sobre de tots, hi ha tres plats a base de bulgur que són els més populars. El més conegut al nostre país és el Tabbouleh, o tabulé, una amanida a base de burgul, panses, ceba, pebrot verd i vermell, cogombre, tot tallat finament i amanit amb oli d'oliva, suc de llimona, menta fresca i julivert. 

Un altre gran plat és el Kibbeh, unes mandonguilles de carn de be picada, bulgur i espècies que es pasten a mà i es fregeixen en abundant oli molt calent, perquè quedin cruixents per fora, amb una textura similar a la del falafel. A Palestina, Síria i Líban es consideren com una autèntica delícia i se solen acompanyar amb arak, l’aiguardent típic de la zona, de sabor anisat. Finalment, la Mujaddara, un plat de llenties amb bulgur que es prepara amb diferents verdures i espècies i, de vegades, també amb arròs en lloc de bulgur.

Recepta de Mujaddara amb bulgur i ceba confitada

L'antiguitat de la mujaddara és tal que se l’anomena “el plat favorit d’Esaú”, el germà de Jacob, a causa de referències bíbliques que indiquen que era el seu menjar favorit. És un dels plats més habituals en l'actual cuina palestina i siriana, molt pràctic ja que es menja tant calent com fred. Com a curiositat, molts jueus sirians la mengen dos cops per setmana, calenta els dijous i freda els diumenges.

Ingredients (per a 4 persones):

  • - 250 grams de llenties
  • - 200 grams de bulgur
  • - 2 cebes mitjanes
  • - 1 culleradeta de llavors de comí o de comí en pols
  • - 1 culleradeta de llavors de coriandre
  • - 1 culleradeta de canyella
  • - 1 culleradeta de sucre bru
  • - ½ culleradeta de cúrcuma mòlta
  • - Oli d’oliva
  • -Sal
  • Pebre negre

Preparació: 

- Rentem bé les llenties per eliminar qualsevol impuresa.

- Tallem les cebes en juliana, les salem i les fregim en una paella, a foc mitjà, amb mitja tassa d'oli d'oliva i removent-les durant uns 3 minuts. Llavors incorporem el sucre bru, removem bé i baixem el foc, deixant-les uns 8 a 10 minuts més fins que adquireixin un to daurat fosc i estiguin cruixents. Les deixem reposar en la mateixa paella juntament amb l'oli.

- Col·loquem les llenties en una cassola petita, les cobrim amb aigua abundant i les portem a ebullició uns 7 o 8 minuts. Agreguem llavors el bulgur i seguim amb la cocció. Passats un parell de minuts, agreguem la meitat de les cebes caramel·litzades juntament amb el seu oli. Salpebrem, afegim totes les espècies i deixem bullir fins que les llenties quedin toves sense que arribin a desfer-se. És important controlar que la mescla no es quedi sense aigua.

- Quan les llenties estan al punt, les retirem del foc i les deixem reposar dos o tres minuts cobrint la cassola amb un drap de cuina.

- Servim els plats decorant-los amb la resta de la ceba caramel·litzada.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.