¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+

Esteu aquí

¿Qué tienen de especial los melones de Villaconejos?
Actualitat.

Què tenen d'especial els melons de Villaconejos?

Mar Romero24/10/2018

Aquesta població produeix les millors collites i alberga un insòlit museu dedicat al meló.

Al meló el solem anomenar fruita, tot i que en realitat es una hortalissa de la mateixa família que el cogombre, la carabassa o el carabassó. Espanya és el major consumidor de melons d'Europa amb 10,5 quilos per càpita a l'any i el tercer productor mundial, amb un milió de tonelades, per darrere de la Xina o l'Iran. Un dels majors responsables de tot això és, sens dubte el meló de Villaconejos, un productor catalogat d'Alta Qualitat Gastronòmica i que es cultiva a la comunitat de Madrid.

El meló (Cucumis melo) és una planta herbàcia de tiges reptants i, actualment, existeixen més de 800 varietats a tot el món. Segons les característiques de l'escorça, del color de la polpa, de la mida o la forma, poden agrupar-se en tres tipus bàsics: verd, cantalup i groc.

El meló verd engloba les varietats de pell de gripau, rochel i tendral.

-El de pell de gripau és un dels més consumits a Espanya, la seva carn és groguenca, compacta i cruixent. El seu gust és dolç, aromàtic, refrescant i amb molta aigua. És de forma allargada i sol pesar entre 1,5 i 2 quilos.

-El tendral és molt similar en la forma, però el seu cultiu és més tardà.

La varietat de meló més famós de Villaconejos és el verd que es penja i conserva durant molts mesos. Els melons de Villaconejos són fruit de les terres fèrtils de la comarca de Las Vegas, una zona de suaus paisatges i hortes regades pel Tajo i els seus afluents Jarama i Tajuña, situats al sud-est de la comunitat madrilenya a la comarca de Las Vegas i a la vora de pobles tan turístics com Chinchón o Aranjuez, amb una marcada tradició agrícola.

Aquí no hi ha caça de conills (nom que se li va atorgar al poble per la seva tradició de caça), sinó una trobada excepcional amb una de les fruites més sucoses i dolces que existeixen al món. La criança dels melons va ser la principal labor del poble durant segles. Actualment, la comercialització del meló en l'àmbit nacional i internacional és una de les principals activitats econòmiques del municipi.

Una mica d’història

L'origen del meló sembla situar-se al sud d'Àsia, concretament a l'Iran. Es va estendre a Egipte, la cultura grega i romana el van fer molt popular i va ser Cristóbal Colón qui el va introduir a Amèrica. En aquella època, la mida del meló era com la d'una taronja, però al llarg dels segles es va expandir tant en mides com en tipus.

La llegenda narra que va ser un soldat qui va portar a Villaconejos, de retorn des de terres africanes, les primeres llavors embolicades en una tela al voltant de 1900. Certa o no la història, els melons de Villaconejos porten cultivant-se moltíssim temps i són famosos des de fa segles (ja eren coneguts per la seva fama a finals del segle XVI i principis del XVII, com es menciona al llibre Història de Madrid, de Federico Bravo Morata).

La fama es justifica perquè la seva llavor és d'una qualitat excepcional, de primera generació, sense hibridar i que se sent formidablement aclimatada en aquell microclima de la comarca de Las Vegas. Altes temperatures durant el dia i fred a la nit, el clima propi de la Meseta central. Això origina que es pugui protegir absorbint tota la mineralització de la terra. Així doncs, durant el dia s'absorbeix molt de sucre i a la nit respira. És essencial que la terra no sigui de l'hort, sinó que ha de tenir molt de còdol i pedres. I totes aquestes condicions es donen a Villaconejos, un poble que va veure primer el seu cultiu de secà (collita de principi de setembre), amb una major qualitat en el gust i, més endavant, ja amb el regadiu i els hivernacles, avançant la producció perquè es puguin consumir al juliol i agost. Així el poble es va capficar en el seu cultiu perquè van veure en això un rendiment econòmic. Així van començar a tramitar el coneixement del meló a les següents generacions, de tal manera que a principis del segle XX ja era un producte molt demandat.

Aquesta llavor era l'anomenada de meló negre, única al món que va donar el renom a la vila i la seva història s'explica al Museu del Meló, ubicat en aquesta localitat. Aquesta varietat ha desaparegut i les que ara es vénen amb el segell de Villaconejos són de pell de gripau (tipus Sancho) i mussol, aquesta última és una delícia que es paga a preu d'or perquè la producció és molt petita.

Són els més dolços i sucosos de tots els que es cultiven avui en dia (confirmat per un estudi desenvolupat per l'Institut Madrileny d'Investigació i Desenvolupament Rural, Agrícola i Alimentari), amb propietats nutritives molt valuoses, com el seu alt contingut en àcid ascòrbic o vitamina C, i en betacaroté, precursor de la vitamina A. Els investigadors del IMIDRA estudien i conserven les desenes de varietats de meló que existeixen a Espanya.

D'entre les varietats que creixen en les 750 hectàrees dedicades al seu cultiu, destaquen la de "mochuelo puchero", llarg negre i, sobretot, la de pell de gripau. L'acurada selecció de llavors és una de les claus de la seva qualitat. Plantades entre abril i maig, la recol·lecció es fa a l'agost i setembre, Actualment, la seva producció és d'unes 65.000 tunelades.

Molts melons presumeixen a la seva etiqueta de ser "autèntics" de Villaconejos. Però el cert és que els autòctons, els que van aconseguir donar la fama mundial i el benefici econòmic al lloc, no són tants. Només la Societat Corporativa del Camp de Villaconejos comercialitza 20.000 tunelades d'aquesta fruita cada any, a les que s'hauria de sumar les que posen al mercat la dotzena de magatzems que existeixen en aquest municipi del sud de la comunitat de Madrid. De mica en mica, aquest poble de 3.350 habitants ha passat de ser un productor a ser comercialitzador i ha començat a treballar espècies que són més rendibles. Un fet que va començar a gestar-se després del boom de fa 20 anys. Actualment, aquesta indústria genera 300 llocs de treball al poble, però fonamentalment estan relacionats amb la logística.

Per això, des de finals d'octubre fins als últims de març o principi d'abril, es porten melons de Brasil fins al municipi, són manufacturats. A partir d'aquesta data, comencen a venir des del Senegal, Almeria i Múrcia. Al juliol comencen a treballar amb el producte de Castella- La Manxa i altres pobles de Madrid com Villamanrique i Tembleque.

L'escassa producció de meló autòcton respon a la manca de rendibilitat que suposa sembrar-lo. Villaconejos ha optat majoritàriament pel cultiu d'un meló híbrid. Una hectàrea de terreny pot donar fins a 50 tunelades d'aquest tipus, que és més allargat, més resistent, amb més pes però amb més sabor també. En canvi, en aquest mateix terreny, en surten entre 12 i 15 tunelades de l'autòcton i el producte el paguen al mateix preu, per tant en aquest cas, moltes vegades, no arriben a cobrir-se ni els costos de producció.

El Museu del Meló

El Museu del Meló de Villaconejos va ser inaugurat el 2003 gràcies al treball dels veïns, en especial de Fernando Agudo (avui fruiter, amb un magnífic lloc al Mercat de Chamartín), que va ser el principal impulsor i nét del soldat de la llegenda, amb qui la visita resulta molt didàctica passejant per les diferents sales. A la visita guiada (gratuïta, reserves: tel. 918 938 314) relata com ha desaparegut aquesta varietat i que les que es vénen ara amb el segell de Villaconejos són les que hem citat de pell de gripau (tipus Sancho) i mussol.

En aquest museu, a banda de conèixer la història o llegenda del soldat, es pot recórrer tot el procés d'aquesta fruita, des de la plantació fins a la venda, els estris que s'han anat fent servint al llarg del temps, els utensilis de conreu propis del meloner, alguns millorats amb invents enginyosos per fer més efectiva la feina; conservació de les llavors, fotografies dels antics portadors d'aquesta fruita que es feia a coll dels ases o burros, passant mesos fora de casa refugiats en barraques precàries per poder fer el sembrat i la germinació que era una tasca dura en la qual hi participaven fins i tot els nens llençant les llavors als forats de la terra. També s'explica com, un cop recollits els melons, els veïns de Villaconejos, amb el carro, sortien a vendre'ls a les diferents parades de Madrid.

Arretestinao, pepino o vinao

El que sí que segueix existint, sobretot entre els meloners i els amants del meló, és un llenguatge molt peculiar. Al Museu del Meló de Villaconejos s'ha produït un curiós vocabulari que defineix sabors i estats del meló: pasao, molt madur; vinao, amb excés de sucre que fa que es fermenti i tingui gust de vi; carn estreta i amb gust de pipa; cogombre, sense madurar, verd; la carn té forats; sense madurar per haver-se tallat abans d'hora.

Per poder distingir entre l'autèntic meló de Villaconejos i que no enganyin el consumidor, els agricultors de la zona revelen unes claus. La primera té a veure amb el pes. El madrileny és més petit: pesa uns dos quilos i mig, aproximadament un quilo menys que l'híbrid. Tenen molta aigua i poca escorça. Una altra diferencia a simple vista és el color. És més fosc i no és gaire ratllat. La pista definitiva té a veure amb la temporada. L'autòcton es comença a collir a finals d'agost (pell de gripau i mussol) i els últims que es recullen (el blau) aguanta fins desembre.

La Festa del Meló se celebra el 12 d'octubre i té el seu origen en la celebració que antigament es feia per la tornada dels meloners després de passar mig any cuidant els seus cultius en terres manxegues i extremenyes. Són quatre dies amb música, activitats per a nens i una degustació popular oferta per l'Associació de Dones de la localitat.

Tot i que no sempre podem tenir l'oportunitat de visitar Villaconejos durant la temporada ideal per menjar aquest meló, que tot i no disposar de denominació d'origen té moltíssima fama, s'ha de tenir en compte que el meló és ideal com a postres, tot i que també pot prendre's en sopes i acompanyat d'aliments salats com pernil, formatge o fins i tot, marisc.

El seu valor calòric és de només 28 kcal per 100 grams. És ideal per a dietes baixes en contingut energètic, ja que conté molta aigua (90%-95%) i una quantitat de sucres inferior a la majoria de fruites (6%). És destacable la seva aportació de vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el fosforo i el magnesi. En resum, és un aliment molt saludable.

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.