Lúcuma, el superaliment peruà

Denominada per molts "l'or dels inques", el seu sabor s'assembla al del xarop d'auró amb una textura semblant al caqui. Alguns diuen que també posseeix un cremós sabor cítric amb una nota de batata o moniato. Altres afirmen que sap a mango tropical creuat amb albercoc i un toc de caramel. En tot cas és un gust molt agradable i subtil per afegir als batuts, els cereals i la rebosteria.

El fruit es pot consumir cru, un cop madur, encara que té un sabor peculiar. El seu exotisme ha disparat la demanda tant a Europa com al Japó pel seu ús culinari en restaurants de fama mundial i al seu país d'origen, el Perú, és el sabor de gelat més venut, molt per sobre del de xocolata o maduixa.

Aquest desconegut fruit oblong, freqüentment amb un àpex cònic arrodonit, està recobert per una pell delicada de color verd brillant, que canvia a bru a la maduresa. Una vegada llest per al seu consum la polpa és de color groc-ataronjat brillant, inusualment seca i molt dolç. Conté de dos a cinc llavors ovals i aplatades, de color marró fosc.

Origen:

Prové d'un arbre perenne anomenat lúcumo (Pouteria lucum), originari de les valls andines del Perú. El nom lluku uma procedeix del quítxua, i significa cap d‘ancià. L‘arbre rep el nom de lucumo a Xile i el Perú; lucma a l'Equador; lucuma or rucma a Colòmbia; i mamón o mamoncillo a Costa Rica (sí, has llegit bé).

L'arbre floreix i fructifica durant tot l'any. Els fruits madurs cauen a terra però no són comestibles fins després d'uns dies. Els indígenes peruans els enterren en cereals, fenc curat, palla, fulles seques o altres materials fins que s'estoven.

Tipus de lúcuma:

De pal: de sabor fort i farinós i textura aspra, s'empra a la indústria.

De seda: més refinada, suau i vellutada, ideal per al consum natural.

Història

La lúcuma és un fruit de llegenda. Gran protagonista de les dietes precolombines, la lúcuma va ser utilitzada pels inques i es conrea des de l'any 200 d.C. Es troba a Perú, Equador i Xile, i va ser utilitzada en èpoques de fam i escassetat. Va ser introduïda per primera vegada des d'aquests països a l'Equador pels europeus en 1531. Avui dia, la lúcuma també es pot trobar a Bolívia, Vietnam i Laos. Tot i que la lúcuma es troba en països tropicals, creix millor en regions temperades.

Els arqueòlegs han descobert imatges de la fruita de la lúcuma a les ceràmiques dels llocs d'enterrament dels indígenes de la costa peruana, indicant la importància de la fruita en aquestes regions. La lúcuma va ser un símbol de fertilitat per als inques, i segueix sent un aliment bàsic a Perú, on 26 pobles porten el seu nom. L'arbre de la lúcuma és conegut com "l'arbre de la vida". Els textos antics diuen que s'utilitzava per millorar la digestió i la salut de la pell. La fruita va ser anomenada "fruita d'ou", pels europeus que la van descobrir al segle XVI. L'explicació és que la carn groga-taronja té la textura d’un rovell d'ou cuit.

Beneficis

La lúcuma gaudeix de gran fama a Amèrica del Sud gràcies a les seves propietats medicinals. Cent grams d'aquest fruit proporcionen 99 calories i grans nutrients com fibra, fòsfor, calci, ferro, Tiamina, Niacina, Vitamina C, A i riboflavina.

A més, es diu que la lúcuma té la quantitat equivalent de calci a un got de llet de vaca!

Presenta un baix índex glucèmic. La vitamina B3 o niacina redueix el colesterol i els triglicèrids en sang i es recomana per al correcte funcionament neuronal, per al manteniment de la memòria a curt termini, per lluitar contra el cansament crònic i els estats depressius.

Com que és una fruita poc coneguda a nivell mundial, no hi ha una extensa investigació que determini els beneficis per a la salut de la lúcuma. Un estudi realitzat el 2010 va descobrir que l'oli de lúcuma podria ajudar a promoure la regeneració de la pell i ser un ingredient clau potencial en la medicina i els productes per a la cura de la pell.

Usos

Podem trobar la lúcuma fresca, congelada o en pols.

La pols de farina de lúcuma es confecciona amb la seva polpa. Aquesta pols daurada de textura aspra s'usa com a condiment per elaborar nombrosos productes. L'únic nutrient que perd sent processat en sec és el carotè.

La pols es combina freqüentment amb cacau, spirulina o açaí. En ser lliure de gluten, aquesta farina és apta per a celíacs. La lúcuma en pols es pot utilitzar en lloc de sucre en els batuts d'aliments crus, barrejada amb iogurt o empolvorada sobre cereals.

La fruita de la lúcuma es pot menjar crua, sense més. És ideal per combinar amb llet o suc de fruita per fer batuts, així com per a farciment de pastissos i per fer melmelades.

Potser el més interessant sigui fer servir la lúcuma per endolcir els aliments en lloc de sucre. Si vols sorprendre els teus en ocasions especials, no dubtis a elaborar flam, púding, pastissos, merengues, natilles de lúcuma...